COMENTEM: Los elementos del periodismo

A partir de la lectura del llibre Los elementos del periodismo, de Bill Kovach i Tim Rosenstiel, exposarem quins tres dels deu elements del periodisme són els primordials per al bon funcionament del periodisme, quin element és el que es compleix més i, per últim, quin d’ells s’hauria de millorar.

Des de Periodistes Compromesos, creiem que els tres elements que exposen els autors al llibre que tenen més importància són la veritat, la lleialtat i la verificació. En primer lloc, considerem la veritat clau perquè és en ella en què recau tot l’esforç periodístic. Si una notícia no és veraç o té com a objectiu desinformar, no és digna de ser notícia i menys encara de ser considerada un fruit del treball periodístic. En segon lloc, donem importància a la lleialtat, com no podia ser d’altra manera, cap als ciutadans. Com escriuen Kovach i Rosenstiel, la idea de que les persones que ens informen no pateixin obstruccions a l’hora de treballar és un requisit previ per a explicar una notícia veraç i convincentment, però alhora és l’element fonamental per a que els ciutadans creguin en les notícies d’un determinat mitjà de comunicació, i per això opinem que sense aquest principi un periodista no pot exercir bé la seva professió. En últim lloc, destaquem com a element important el procés de verificació al qual s’ha de sotmetre el periodisme. Els autors del llibre el descriuen com “l’essència del periodisme que fa possible proporcionar un punt de vista fiable i objectiu”, i creiem que aquest és un element d’importància, ja que fa que la informació sigui l’adequada i, conseqüentment, que el lector cregui en el periodista i en la seva feina.

Pel que fa a definir quins elements es compleixen més, concordem en què avui en dia són els que fan referència a proporcionar un fòrum públic i a donar notícies suggerents i atractives. Trobem que en plena era de globalització caracteritzada per la facilitat que donen les xarxes socials, l’oferta de fòrums on cadascú pot expressar la seva opinió és cada vegada major. Alhora, aquesta expansió a través d’Internet també ha donat lloc a donar un volum de notícies més elevat, sent així algunes suggerents i atractives per a certes persones i per a d’altres no. No obstant, aquesta massificació afavoreix que els lectors trobin notícies que els atreuen. En canvi, desafortunadament, observem com la resta d’elements (com la veracitat, la llibertat, el periodisme de verificació o el compromís i la rellevància) no acostumen a protagonitzar la majoria de notícies d’avui dia, sinó que la massificació anteriorment mencionada també propicia una reducció de tots aquests trets a la notícia, el que nosaltres considerem com una errònia prioritat de la quantitat a la qualitat.

Per últim, creiem que l’element que caldria reforçar especialment per millorar la valoració social del periodisme és la responsabilitat que els periodistes tenen amb la seva consciència. Pensem així perquè aquest és l’element que engloba els altres elements descrits al llibre, ja que si un periodista no és conscient de la responsabilitat que el seu treball comporta, serà incapaç d’exercir la professió correctament. Algú que no tingui com a ideals la veracitat o la independència o que prioritzi els interessos econòmics a la veritat mai no podrà crear notícies amb valor periodístic, mai no podrà complir amb la funció social que té com a periodista.

TRES PORQUETS ESCALDEN UN LLOP QUE VOLIA MENJAR-SE'LS

Tres germans porquets van aconseguir ahir escapar il·lesos de l'atac d'un llop. La bèstia va patir cremades de segon grau després de caure en una olla bullent quan intentava entrar per la xemeneia de la casa on s'amagaven les seves víctimes, a les quals volia menjar-se. Els fets van tenir lloc ahir al matí al petit poble de Vallriudaura, a la comarca de la Cerdanya.

El presumpte agressor, que ja ha estat detingut per la policia local, va admetre que pretenia cruspir-se els tres porquets, ja que, com va explicar ell mateix, "tenia molta gana", per la qual cosa va intentar enderrocar sense èxit la casa on es refugiaven, la del germà gran, feta de maons. De fet, hores abans havia aconseguit derruir a cops de vent les residències dels germans menor i mitjà, construïdes de palla i fusta respectivament, tot i que ambdós van poder escapar i amagar-se a la vivenda del primogènit, qui va posar més cura en la construcció de la seva llar que els seus germans petits. L’edificació va resistir els atacs de bufera de l'atacant, així que aquest va provar d'entrar per la xemeneia, on els porquets hi havien col·locat una gran olla d'aigua bullent. En caure-hi, el llop va escaldar-se i va fugir tan de pressa com va poder. Dos agents de policia l'han detingut aquest matí quan intentava escapar del país per la frontera francesa. L’assaltant serà jutjat aquesta mateixa setmana a Barcelona.

El relat periodístic, en aquest cas, la notícia, és un gènere informatiu, el seu propòsit és informar al lector dels fets ocorreguts. El conte, en canvi, és un gènere literari, de manera que la seva finalitat no és informar sinó entretenir al lector, motiu pel qual el que narra és fictici. Aquest contrast d’intencions fa que presentin una estructura externa i interna ben diferents.

En primer lloc, la disposició externa de la notícia està formada pel títol, el text – dividit en lid i cos –, i si escau, la il·lustració. El títol ha de contenir els elements més importants de la notícia, així com ha de ser atractiu per atraure l’atenció del lector. El text de la notícia s’inicia amb el lid, el nucli fonamental, el qual busca ampliar la informació continguda en el títol de forma que apareguin les 6W – Who, What, Why, When, Where, How –, si bé no totes, quasi totes. El cos, que es col·loca darrera del lid, consolida la notícia tot explicant detalladament el que s’exposa en el lid. L’ordenació de la informació segueix la llei de l’interès decreixent o “piràmide invertida”, sent així que es presenta primerament la informació més important per anar detallant progressivament la menys rellevant, recurs que, malgrat destrueix el suspens, enganxa al lector. L’estructura interna de la notícia, en segon lloc, està formada pel llenguatge periodístic, que és un llenguatge precís, recolzat amb dades, simple i objectiu, en el que el narrador dels fets és absolutament imparcial i aliè a allò relatat.

El conte, al seu torn, ofereix una distribució externa formada pel títol, el context, el nus i el desenllaç. El títol, a diferència de la notícia, no exposa allò més important del relat, sinó que pretén mantenir el suspens deixant que el lector descobreixi el clímax un cop acabat el conte. El context introdueix els personatges i l’atmosfera on es desenvoluparà la història, que en aquest primer moment roman sense alteracions. El nus és el punt d’inflexió, on aquesta atmosfera de normalitat es trenca i succeeix el conflicte. El desenllaç acollirà l’esperat clímax, el moment en què el problema es soluciona, i el final de la narració, que sovint va acompanyat de certa moralitat o moralina. L’ordenació de la informació, en aquest cas, segueix un ordre cronològic, que permet enganxar al lector fins que tot ha finalitzat. La composició interna del conte, finalment, està formada per un llenguatge menys culte que el de la notícia, més popular i senzill, doncs està adreçat principalment als infants, i sovint es presenta en forma de diàleg. El narrador del conte és un narrador omniscient, que s’interna en els pensaments i els sentiments dels personatges, i en ocasions pot influenciar el lector, tot i que tracta de ser objectiu.

ENS PRESENTEM!

Som un grup d'estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. En aquesta primera entrada explicarem qui som, com ens informem, quina relació tenim amb el periodisme i perquè vam decidir estudiar aquesta carrera. 

Em dic John McAulay Solé, tinc 18 anys i sóc de Barcelona. M'agrada informar-me sobre l'actualitat a través dels telenotícies televisius, però també mitjançant les xarxes socials, com ara Twitter. A més, m'agrada llegir revistes divulgatives com el National Geographic. També em considero molt observador i m'interesso pels temes d'actualitat. Fins ara no he tingut molta relació directa amb el món del periodisme, tot i que m'agradaria desenvolupar la meva carrera en orientació cap al fotoperiodisme. Crec que aquesta modalitat és molt important per poder mostrar al món què passa en les altres zones del planeta amb total veracitat i sense cap valoració subjectiva possible. En aquest sentit sí que he tingut contacte amb el fotoperiodisme, ja que m'agrada la fotografia i la practico habitualment. Amb aquesta intenció estudio el grau de periodisme.

El meu nom és Ainhoa Leyton Velázquez, tinc 23 anys i sóc barcelonina.

M'assabento del que passa al meu voltant tot mirant el telenotícies sempre que m'és possible – especialment, no em perdo les del vespre –. Tanmateix, consulto sovint els diaris digitals i les xarxes socials des del meu mòbil, doncs tinc descarregades les aplicacions corresponents, per la qual cosa em puc documentar en qualsevol lloc i en qualsevol moment.La meva relació amb el periodisme no és gaire profunda. De fet, és quasi nul·la. Tanmateix, he tingut la sort de mantenir certes conversacions amb humils periodistes – ja que el negoci del meu pare es troba al costat de les oficines de El Periódico –, les quals m'han impulsat a decidir estudiar periodisme. Crec que val la pena estudiar periodisme perquè, en el meu cas personal, sóc una noia a la qual li encanten les humanitats – de fet, abans de periodisme vaig estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona –, de manera que, amant com sóc de les lletres i curiosa per saber i entendre allò que m'envolta, penso que no hi ha professió millor per a mi que ser periodista.

Em dic Tomàs Garcia Espot, tinc 18 anys i sóc d'un petit pobla del Prepirineu, Salàs de Pallars. Tinc una certa relació amb el periodisme. De fet, he publicat una entrevista en un diari de la meva comarca, el diari Pallars Digital. M'agrada informar-me de l'actualitat a través dels informatius de televisió, però també a través d'Internet i de la premsa escrita. Vaig decidir estudiar periodisme perquè vull informar a la societat amb veracitat i sent fidel als valors democràtics; a més, crec que el periodisme és la millor via per poder denunciar les desigualtats socials i per millorar el món creant una societat més justa, basada en la igualtat i la tolerància.

Em dic Carlos Vázquez, tinc 18 anys i sóc de Barcelona. M'informo, normalment, a través dels informatius de televisió i, cada vegada més, gràcies a les xarxes socials (principalment Facebook i Twitter). La meva relació amb el periodisme ha existit des de fa anys, ja que quan era ben petit la meva mare va estudiar la carrera i em va inculcar, entre d'altres, la lectura com a una cosa molt habitual. A més, des de fa anys he mostrat interès pels mitjans de comunicació, sent un exemple el fet que amb 8 anys escrivia diaris i revistes setmanals que després venia als meus familiars. Per últim, penso que val la pena estudiar aquest grau perquè podré donar un servei a la comunitat, una cosa que sempre m'ha agradat, i que també podré sadollar les ganes que tinc de poder escriure i expressar-me amb les lletres i les paraules.