Som un grup d'estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. En aquesta primera entrada explicarem qui som, com ens informem, quina relació tenim amb el periodisme i perquè vam decidir estudiar aquesta carrera.
Em dic John McAulay Solé, tinc 18 anys i sóc de Barcelona. M'agrada informar-me sobre l'actualitat a través dels telenotícies televisius, però també mitjançant les xarxes socials, com ara Twitter. A més, m'agrada llegir revistes divulgatives com el National Geographic. També em considero molt observador i m'interesso pels temes d'actualitat. Fins ara no he tingut molta relació directa amb el món del periodisme, tot i que m'agradaria desenvolupar la meva carrera en orientació cap al fotoperiodisme. Crec que aquesta modalitat és molt important per poder mostrar al món què passa en les altres zones del planeta amb total veracitat i sense cap valoració subjectiva possible. En aquest sentit sí que he tingut contacte amb el fotoperiodisme, ja que m'agrada la fotografia i la practico habitualment. Amb aquesta intenció estudio el grau de periodisme.
El meu nom és Ainhoa Leyton Velázquez, tinc 23 anys i sóc barcelonina.
M'assabento del que passa al meu voltant tot mirant el telenotícies sempre que m'és possible – especialment, no em perdo les del vespre –. Tanmateix, consulto sovint els diaris digitals i les xarxes socials des del meu mòbil, doncs tinc descarregades les aplicacions corresponents, per la qual cosa em puc documentar en qualsevol lloc i en qualsevol moment.La meva relació amb el periodisme no és gaire profunda. De fet, és quasi nul·la. Tanmateix, he tingut la sort de mantenir certes conversacions amb humils periodistes – ja que el negoci del meu pare es troba al costat de les oficines de El Periódico –, les quals m'han impulsat a decidir estudiar periodisme. Crec que val la pena estudiar periodisme perquè, en el meu cas personal, sóc una noia a la qual li encanten les humanitats – de fet, abans de periodisme vaig estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona –, de manera que, amant com sóc de les lletres i curiosa per saber i entendre allò que m'envolta, penso que no hi ha professió millor per a mi que ser periodista.
Em dic Tomàs Garcia Espot, tinc 18 anys i sóc d'un petit pobla del Prepirineu, Salàs de Pallars. Tinc una certa relació amb el periodisme. De fet, he publicat una entrevista en un diari de la meva comarca, el diari Pallars Digital. M'agrada informar-me de l'actualitat a través dels informatius de televisió, però també a través d'Internet i de la premsa escrita. Vaig decidir estudiar periodisme perquè vull informar a la societat amb veracitat i sent fidel als valors democràtics; a més, crec que el periodisme és la millor via per poder denunciar les desigualtats socials i per millorar el món creant una societat més justa, basada en la igualtat i la tolerància.
Em dic Carlos Vázquez, tinc 18 anys i sóc de Barcelona. M'informo, normalment, a través dels informatius de televisió i, cada vegada més, gràcies a les xarxes socials (principalment Facebook i Twitter). La meva relació amb el periodisme ha existit des de fa anys, ja que quan era ben petit la meva mare va estudiar la carrera i em va inculcar, entre d'altres, la lectura com a una cosa molt habitual. A més, des de fa anys he mostrat interès pels mitjans de comunicació, sent un exemple el fet que amb 8 anys escrivia diaris i revistes setmanals que després venia als meus familiars. Per últim, penso que val la pena estudiar aquest grau perquè podré donar un servei a la comunitat, una cosa que sempre m'ha agradat, i que també podré sadollar les ganes que tinc de poder escriure i expressar-me amb les lletres i les paraules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario