NOTÍCIA

Transcripció literal de la roda de premsa

(Tot error o castellanisme és fruit de la declaració de Jaume Collboni, ens hem limitat a reproduir les seves paraules.)

Jaume Collboni, Segon Tinent d’Alcalde de Barcelona: “Bé, bon dia, benvinguts a aquesta compareixença que fem avui, gràcies per venir. Us volíem fer un anunci de, en fi, d’una proposta que ja va aparèixer a la conferència que vam donar en el seu dia al Mercat de les Flors, on fèiem una reflexió de fons sobre quina era la oferta cultural que teníem a la ciutat de Barcelona, sobretot a l’estiu. Sabeu que fa escassament uns dies que la comissió assessora, que el jurat, havia decidit tenir contactes amb el director del (Teatre) Grec. Properament, doncs informarem en què consistirà aquesta programació, i farem una trobada amb ell on expliqui com s’ha plantejat. Però tot i això, el meu compromís era que la ciutat de Barcelona tingués oferta cultural també al mes d’agost, hi ha una comprensible manca d’oferta cultural pública al més on molts barcelonins i barcelonines es queden a la ciutat, fugint d’un paradigma antic en el qual els barcelonins marxaven de vacances en aquest mes, algo que tothom ja sap que no passa. (...) Gràcies a la taxa turística, volem oferir programació al mes d’agost, a l’espai del Grec, a la ciutat de Barcelona. Una oferta cultural que se centrarà amb les arts escèniques, amb la música, dansa i el teatre, primer pensant en els barcelonins i barcelonines i en segon lloc, pensant en aquest nou tipus de visitant cultural de qualitat que busca la ciutat. Si volem tenir visitants que siguin consumidors de cultura, que sigui gent a la que li interessi l’activitat cultural de la ciutat doncs prèviament la ciutat ha de tenir, òbviament, eeeh, aquesta oferta. És justament per això que creiem que s’havien de destinar 300.000 euros de la taxa turística, doncs justament a fer un concurs públic en el que es presentin ofertes per la programació d’aquest espai i així donar primerament un primer pas, un pas molt important mirant a aquest eixamplament d’aquesta oferta cultural de la ciutat. Aquest era l’anunci.”

(...)

Periodista: “Pel que diu a la nota, es convocarà un concurs. Quina mena, o sigui, aquest concurs, ermm, “o sea”, quines bases tindrà? Com serà? Per exemple, “no sé”, s’ajustarà a algun “monotema”?”

Collboni: “Però referit a la música? O un gènere dramàtic? La idea és que sigui el més àmplia possible: música, arts escèniques, dansa, teatre, eeh, per tant, i és una oferta que volem que sigui del màxim nivell i de la màxima qualitat pensant en els barcelonins i barcelonines i pensant també en el visitant que vol una oferta que és bastant incomprensible que la ciutat no tingui al mes d’agost. De fet, hi ha precedents d’altres països, com a París, on es pretén que es facin petites programacions impulsades des de l’Ajuntament per a l’estiu, centrant-se en aquesta programació.”

(...)

(La roda de premsa va allargar-se els tres minuts de l’anunci inicial, deu minuts més amb preguntes dels periodistes i les respostes pertinents i una estona “fora de càmera” en la qual fins i tot vam poder fer preguntes nosaltres mateixos.)

Notícia (publicada com si la roda de premsa fos ahir)

L’Ajuntament amplia l’oferta cultural al Teatre Grec al mes d’agost nou anys després

El Tinent d’Alcalde de Cultura, Empresa i Innovació de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar ahir la creació d’un concurs públic per tal de crear una programació cultural al Teatre Grec el mes d’agost del 2017. La nova mesura en matèria cultural, anunciada a una roda de premsa convocada a La Virreina, acollirà tota mena d’espectacles: arts escèniques, dansa, teatre i música.

El motiu de la proposta és incentivar la participació en activitats culturals de, en primer lloc, barcelonins i barcelonines que siguin a la ciutat durant tal època i, per descomptat, sense deixar de banda “el nou tipus de visitant cultural de qualitat consumidor de cultura que busca la ciutat”, tal com ha definit Collboni. L’Ajuntament de Barcelona vol acabar així amb la tònica predominant de l’última dècada i “fugir d’un paradigma antic en el qual els barcelonins marxaven de vacances en aquest mes, una cosa que tothom ja sap que no passa”, iniciativa que ja s’havia estipulat des de l’etapa inicial del govern de la ciutat i que s’ha tractat finalment durant l’últim trimestre del 2016.

La idea va sorgir a una conferència feta pel mateix Collboni el mes de setembre en la qual es van tractar tota mena de projectes relacionats amb la Cultura de Barcelona, i la proposta s’ha estat preparant fins ahir, dia del seu anunciament. El Segon Tinent d’Alcalde ha afegit, a més, que la mesura serveix per a “donar un primer pas molt important mirant a l’eixamplament de l’oferta cultural de la ciutat”.

Quant a inversió, el pressupost dedicat per l’Ajuntament de Barcelona serà de 300.000 € recaptats al llarg del 2016 gràcies a la ja coneguda “taxa turística” o “impost sobre les estades en establiments turístics”. Això servirà, a més, per a complir la promesa feta per l’equip de govern de dedicar part d’aquest impost al sector cultural.

Pel que fa a les especificacions del procés, els detalls a resoldre encara són nombrosos, però ja es coneix que el concurs tindrà lloc a inicis del 2017, serà públic i la gestió de la programació i organització en tots els aspectes serà per a una empresa privada.

Comentari i reflexió personal

Des de Periodistes Compromesos, creiem que l’última activitat del trimestre, que ha consistit a assistir a una roda de premsa i fer treball de camp com a periodistes de veritat, ha estat la més gratificant i completa. Tot i estar nerviosos, ja que era la primera vegada que assistíem a un esdeveniment de tals característiques, vam gaudir molt de l’experiència. Més enllà de passar-ho bé fent el que ens agrada, vam trobar enriquidora l’activitat, ja que vam poder observar tot un seguit de periodistes que estaven treballant. En tal entorn, vam poder observar l’ambient que es vivia en arribar el personatge protagonista, com té lloc una roda de premsa i com es fan les preguntes. A més, vam poder observar les diferents maneres de treballar de cadascun dels periodistes, ja fos controlant tres aparells electrònics alhora i fent preguntes com centrant-se en les especificacions més tècniques un cop acabada la roda de premsa.

Fent referència al procés de creació de la notícia, també el valorem positivament. Tot i que transcriure bona part de la roda de premsa pot haver estat feixuc, no deixa de ser feina periodística, i ens ha acabat resultant útil a l’hora de realitzar la notícia. Per últim, veure com hem estat capaços de crear un producte periodístic des de zero gràcies al nostre esforç ha estat el més satisfactori de tota l’activitat.

En conclusió, valorem molt positivament l’experiència i coneixement que hem extret de l’activitat. A més, volem agrair a l’Ajuntament la facilitat per tal que els alumnes de Periodisme puguem accedir a esdeveniments així, ja que en última instància, fer treball de camp és la manera de la qual podem aprendre més. Per últim, tampoc ens volem oblidar de donar les gràcies a en Carles Singla i a en Joan Francesc Soldevila per preparar un seguit d’activitats durant el trimestre que ens han permès apropar-nos a la professió i ser periodistes, per molt que només fos per una estona.

CONSELL D'INFORMACIÓ

L’exercici que adjuntem és la carta dirigida a l’equip de la revista nord-americana Rolling Stone i a la periodista responsable de la publicació del reportatge tractat durant el seminari, que a continuació detallarem, des del nostre propi Consell d’Informació (de nom inventat, com s’observa al document). Els volem comunicar la violació de certs principis deontològics del periodisme que han comès en publicar la notícia, que es pot trobar als dos enllaços que s’adjunten al final d’aquesta introducció.

El cas que ens va tocar tractar va ser un reportatge de la revista Rolling Stone publicat el 19 de novembre de 2014, titulat “A Rape on Campus: A Brutal Assault and Struggle for Justice at UVA” i signat per la periodista Sabrina Rubin Erdely. Aquest reportatge va portar molta polèmica, ja que recollia el testimoni de la suposada violació d’una estudiant de la Universitat de Virgínia, a qui van posar el sobrenom de “Jackie”, per part de set alumnes d’una germanor de la facultat.

Pocs dies després de la publicació, molts mitjans de comunicació van començar a posar en dubte la veracitat del testimoni de la jove, tot recolzant-se en la presència de certes irregularitats. Davant de la polèmica, el 5 de desembre els editors de la revista van decidir de retirar el seu suport al reportatge.

En l’actualitat, la resolució jurídica del cas ha portat a la revista Rolling Stone, la seva editora Wenner Media i a la reportera en qüestió, acusats de difamació, a pagar tres milions de dòlars a la Universitat de Virgínia, dos a càrrec d’Erdely i l’altre a càrrec de la revista i l’editorial.

Per últim, dir que en la carta ens referim a la notícia com si hagués estat publicada abans-d’ahir, ja que creiem que no tindria sentit fer-la en un altre moment sinó dos dies després de la publicació del reportatge, en haver corroborat la falsedat de les acusacions.

http://internacional.elpais.com/internacional/2015/04/06/actualidad/1428333858_087555.html

http://www.cjr.org/investigation/rolling_stone_investigation.php

Barcelona, 21 de novembre de 2014

A Sabrina Rubin Erdely o a qui correspongui,

Som el Consell Jove d’Informació Periodística de Barcelona i ens dirigim a vostès en relació a la notícia publicada abans-d’ahir, el passat 19 de novembre de 2014,  a la vostra revista, “A Rape on Campus: A Brutal Assault and Struggle for Justice at UVA”. En publicar tal notícia, considerem que han omès qualsevol procés de comprovació de fonts i dades, i en conseqüència, han ignorat els principis del Codi Deontològic establert per la UNESCO l’any 1983. A parer nostre, això és un clar incompliment dels principis de veritat i justícia sobre els que es fonamenta la nostra professió, el periodisme.

En primera instància, creiem que s’ha atacat al dret dels ciutadans de rebre informació veraç, verídica i contrastada, ja que els fets que es tracten a la notícia, a banda de ser falsos, van ser publicats tal com es van rebre i tan sols amb un punt de vista, el de la suposada víctima. El periodisme ha d’oferir únicament i exclusiva aquells fets que hagin estat sotmesos a un període d’anàlisi i comprovació que determinin si són certs.

A més, no tan sols s’ha faltat al lector del mitjà, sinó que també s’ha danyat la imatge de la Universitat de Virgínia i dels qui són assenyalats com a presumptes responsables de l’agressió sexual en el moment de la publicació de rumors falsos que afecten negativament la imatge d’uns i d’altres. Considerem que no és ètic, en termes de periodisme, publicar una informació de la manera en la qual vostès ho han fet, ja que no han tingut en compte les possibles conseqüències que pot comportar la “notícia”.

Considerem apropiada una disculpa a través d’un comunicat oficial i de les xarxes socials, a més de la retirada de la notícia de qualsevol lloc web. Per últim, volem reiterar la nostra preocupació per la necessitat d’un bon exercici periodístic independent arreu del món que es caracteritzi per una gran responsabilitat i professionalitat que permetin que la nostra professió desenvolupi les activitats que ha de dur a terme de la millor manera possible.

Moltes gràcies pel seu temps.

Atentament,

Consell Jove d’Informació Periodística de Barcelona

PROJECTE D'EMPRESA PERIODÍSTICA: 4STUDENTS

El model d'empresa periodística que vam presentar aquest dimecres durant el seminari, i que porta com a nom 4STUDENTS, consisteix en una pàgina web que compta amb tres propostes de valor, les quals s'identifiquen amb les activitats clau del projecte. En primer lloc, la pàgina té la voluntat de proporcionar material periodístic útil als alumnes de periodisme. En segon lloc, pretén exercir de quiosc virtual, tot creant enllaços amb els principals diaris, els quals ens aportaran les últimes notícies. Per últim, la web vol crear tanmateix un espai de debat envers els articles sobre temes d'actualitat que els mateixos creadors de la pàgina escriurem.

Per tal de poder dur a terme aquest projecte, ens caldria establir algunes aliances clau. D'una banda, una aliança amb els professors universitaris de la carrera de periodisme, els quals s'encarregarien de transmetre als estudiants l'existència de la nostra pàgina per tal que els joves la poguessin utilitzar per als seus projectes. D'altra banda, caldrien convenis amb entitats periodístiques com ara TV3, EFE o ACN, les quals ens permetrien fer ús de les seves notícies a la nostra web.

Tot i que seríem una empresa petita i amb poca necessitat de recursos, en disposaríem d'alguns com ara ordinadors i telèfons mòbils, que serien els recursos indispensables per poder redactar la nostra pàgina. A més, també ens ajudaríem d'informàtics per a la configuració del lloc web. Tanmateix, nosaltres mateixos com a creadors de la pàgina treballaríem com a periodistes redactors dels articles.

Pretenem que la nostra web sigui el més interactiva possible, de manera que facilitaríem fòrums d'opinió on els usuaris poguessin comentar entre ells envers les publicacions, així com faríem operatiu un espai on els usuaris poguessin deixar tota mena de missatges i altres comentaris. A més, la pàgina comptaria amb un xat en viu, on tot aquell que tingués dubtes sobre on trobar, per exemple, una notícia dins de la web, pogués rebre el nostre ajut.

El canal de distribució utilitzat seria la mateixa pàgina web, tot i que intentaríem ser-hi presents a les xarxes socials per tal de donar-nos a conèixer i informar sobre novetats i actualitzacions.

El lloc web estaria dirigit principalment als alumnes que estiguessin cursant periodisme, tot i que podria ser útil per a qualsevol periodista professional, i fins i tot per a tot aquell que estigués interessat en la cerca de material periodístic.

Quant a les despeses i els ingressos, els costos estarien formats pels sous dels informàtics que treballessin per a la pàgina, així com per la quota que ens suposaria tenir conveni amb les principals entitats periodístiques, ja que no tindríem despeses fixes, doncs treballaríem des de casa. Els ingressos els rebríem per mitjà del crowdfunding, de manera que seríem finançats a través d'Internet per les aportacions de particulars.

Creiem que la nostra empresa periodística tindria importants possibilitats d'èxit, sobretot tenint en compte que no hi ha gaire competència. A més, creiem que la pàgina web prosperaria un cop aconseguíssim la difusió necessària.

L'organigrama de l'empresa estaria format pel Carlos, cap de redacció, el Tomàs i l'Ainhoa, que s'encarregarien d'escriure els articles propis, i el John, que s'ocuparia d'establir els convenis amb les principals entitats periodístiques així com de publicitar la web, tot comptant amb l'ajut de l'equip d'informàtics, que ens ajudarien a configurar-la.

UN COP D'ULL AL FUTUR - Optimismo para periodistas

Com ens agradaria que fos la nostra situació professional d’aquí deu anys?

Com creiem que serà realment, el nostre futur?

Tomàs Garcia
Personalment, m’agradaria treballar com a periodista en un mitjà radiofònic, ja que, actualment, treballar en una ràdio és el que m’atrau més i és una de les raons que em van guiar a triar la carrera de periodisme. Voldria treballar com a corresponsal a l’estranger, cobrint un conflicte armat. Si bé és cert que l’ofici de corresponsal de guerra ha estat molt idealitzat per la seva “heroïcitat” més que pel seu principal objectiu en si, que és informar sobre el dia a dia d’una guerra, crec que estaria capacitat per dur-lo a terme col·laborant així en una labor de conscienciació.

Evidentment, si la situació laboral actual segueix imperant d’aquí a deu anys, crec que no disposaré de recursos suficients per a exercir de periodista de guerra. Des del meu punt de vista, hi ha dues opcions per al meu futur: en primer lloc, potser estaré treballant en un mitjà, duent a terme una feina poc remunerada i que requereixi poca responsabilitat. En segon lloc, l’escenari més probable, serà que jo treballi en un mitjà a l’estranger a causa de la poca oferta laboral.  

Ainhoa Leyton
D’aquí a deu anys m’agradaria estar treballant a un mitjà de comunicació, possiblement a les seccions de cultura o societat. Sempre m’han interessat els aspectes de caràcter més antropològic, més “humà”, tot i que en sóc conscient que la branca de política és gairebé indissociable de la professió periodística d’avui dia. M’imagino a mi mateixa fent reportatges sobre cultures llunyanes o treballant en un equip d’investigació denunciant les injustícies socials.

És més que probable que els meus desitjos utòpics no es compleixin, ja que és un fet que el món del periodisme fa anys que es troba en constant decadència com per ser tan il·lús de pensar que aconseguiré el treball que vull. Així doncs, segurament d’aquí a deu anys estigui treballant a l’estranger, potser a un diari digital. Qui sap a quina secció. Potser hagi canviat d’idea. El que és segur és que no serà a la d’esports.

John McAulay

La raó per la qual estic cursant periodisme a la UPF és per acabar fent un postgrau de fotoperiodisme. Per tant, dintre de 10 anys espero trobar-me viatjant per l’Àfrica Subsahariana, o per les muntanyes de Mongòlia, o per les selves de l’Amèrica Central, sigui treballant per alguna revista o diari, o alguna companyia fotogràfica, o bé com a freelance.

Tot i que sembla complicat que aconsegueixi un lloc professional al món del fotoperiodisme per l’alt nivell que es requereix i la gran competitivitat, confio poder fer-me un lloc en aquest espai laboral. Així doncs, dintre de 10 anys crec que estaré exercint aquest ofici que tant m’agrada en un remot país del món, tot i que segurament serà com a freelance.

Carlos Vázquez
Tot i creure que m’encantaria ser a un mitjà de comunicació no escrit en uns anys, potser a mesura que passi el temps, canvio d’opinió. És per això que l’únic que m’agradaria tenir d’aquí a deu anys és una feina de cara al públic que faci feliç als qui m’envolten i a mi i que m’ajudi a aconseguir les fites i somnis que em proposi. Òbviament, si fos possible, seria encara millor que fos a l’àmbit periodístic, sigui on sigui, i sent d’utilitat al públic.

Tot i les dificultats que ens puguem trobar els periodistes, crec (i desitjo) que acabaré treballant en el sector, fent el que m’agrada. Si bé és cert que el panorama social d’avui en dia no ajuda, sempre he cregut que el futur el fem cadascú de nosaltres quan treballem per allò que volem i que, per molt que la situació convidi al pessimisme, si m’esforço, podré exercir el periodisme.

SIMULACRE DE RODA DE PREMSA

Quina impressió ha deixat l’experiència de la roda de premsa simulada?

Per començar, volem agrair a en Pablo, l’estudiant que va realitzar el paper del ministre José Manuel Soria, ja que el va imitar molt bé i va fer l’experiència encara més realista, passant per l’accent que posava i el coneixement en la matèria que va demostrar. A més, també va ajudar a fer la situació més realista la gran varietat de respostes que tenia per a totes les preguntes que se li formulaven, el que va permetre que la roda de premsa simulada semblés que es realitzés veritablement amb el ministre Soria i tinguéssim la sensació de ser ja periodistes.

Pel que fa als periodistes, valorem que se’ns va permetre fer preguntes molt variades, que abastaven molts àmbits, i que tant les respostes com els mateixos dubtes formulats que vam rebre bé podrien haver estat formulats en una roda de premsa real. La situació en general, amb el personatge entrevistat a una taula i tot el grup de periodistes davant seu en diferents grups, va ajudar a potenciar la veracitat de l’entrevista. També ens va semblar enriquidor el fet d’haver d’anar recollint els comentaris del “ministre” a temps real, per tal de poder tenir un recull posterior de tot allò que ens ha dit i poder elaborar qualsevol material que se’ns demanés, com podria passar en la vida real, i en aquest cas va ser un titular i un lid. En conclusió, considerem l’activitat realitzada com una molt bona mostra d’una situació de periodisme amb la qual ens podríem trobar en un futur.

Quins són els trets més útils que ha de tenir una persona per dedicar-se al periodisme?

Creiem que de totes les característiques que hem vist i tractat a classe, cap és prescindible per a un bon periodista, però si enfoquem més la pregunta en direcció a la roda de premsa, concordem en que destaquen l’exactitud i la precisió, la curiositat, la persistència, el coneixement i la iniciativa. En primer lloc, l’exactitud i la precisió, trets claus per tal de formular preguntes el millor possible i sense donar lloc a l’error o al dubte, alhora que demanant exactament el que es vol saber. També destaquem la curiositat, element important a l’hora de voler saber allò que potser ningú s’ha plantejat, la persistència en voler saber el que es pregunta i no donar lloc a que l’entrevistat o preguntat defugi de la pregunta i esbrinar el que es vol conèixer. Últim però no menys important hi trobem el coneixement i la iniciativa: el primer és un tret clau en qualsevol periodista tant a l’hora de formular preguntes com saber què o com preguntar, i la segona també marca una diferència respecte als altres, ja que gràcies a ser els primers en un determinat moment, podem aconseguir informació abans. Pel que fa a l’actitud, creiem digne de menció, i més en el context d’una roda de premsa, que un periodista ha de deixar els prejudicis a casa i, fins i tot, tenir una mica de barra i fer preguntes que incomodin el subjecte de la pregunta per tal d’aconseguir una resposta menys genèrica i que ofereixi una informació més profunda.

Quines tècniques convé desenvolupar més als membres de l’equip?

Pel que fa a tècniques, considerem l’observació com l’element més important, sobretot si està dirigit a buscar la diferència en allò dramàtic o únic, però també cal desenvolupar tècniques com adaptar-se a tota varietat de contextos i situacions, situar-se adequadament, saber documentar-se i, en la mesura que sigui possible, veure i viure els fets personalment.

SIMULACRE DE CONSELL DE REDACCIÓ

- Quina impressió ha deixat l'experiència del consell de redacció simulat?

Des de Periodistes Compromesos valorem molt positivament el treball realitzat al seminari, ja que ens ha donat un punt de vista més interior pel que fa a com es treballa dins del món del periodisme. Els quatre ens hem adonat que no és gens fàcil estar d'acord i prendre decisions en un grup de diverses persones on cadascú hi vol participar i dir la seva, i que tot i ser a un nivell molt bàsic i poc formal, l'activitat ha aconseguit transmetre'ns la sensació de ser a una redacció de veritat i a viure amb la pressió. La feina, a més, ens ha donat un insight pel que fa a les relacions que hi pot haver entre els diferents caps de secció i, tenint en compte l’activitat prèvia al seminari, també ens ha ajudat a saber quines notícies són dignes de portada i quines no. En conclusió, opinem que l’activitat ens ha reforçat certs aspectes teòrics com els criteris de selecció mentre també vam viure de primera mà la vida d’un periodista d’un mitjà escrit.

- Quin ús s'ha fet dels criteris de selecció periodística explicats a classe?

Durant la pràctica, vam intentar seguir amb fidelitat els criteris de selecció explicats durant les classes magistrals. Malgrat la nostra inexperiència, creiem que el treball que vam fer en el nostre consell de redacció va ser correcte i encertat, tant pel que fa a l'hora de seleccionar les notícies que cadascú de nosaltres va aportar com pel que fa als criteris que vam seguir a l'hora de configurar la portada del diari. Un dels criteris que van prevaler a la selecció de les notícies, sobretot de la notícia principal, va ser el de la novetat, és a dir, aquell que apel·la a un canvi en l'estat de coses, sent així que la notícia triada va ser la del jurament del càrrec de president davant el rei per part de Mariano Rajoy. A més, convé destacar que el nostre equip va dur a terme la tria de notícies en funció del criteri de la genericitat, doncs el diari pel qual hipotèticament treballàvem era d'àmbit estatal, de manera que les notícies escollides havien de procurar ser d'un grau d'interès considerable, involucrar una majoria de persones, motiu pel qual vam prioritzar les notícies que afectaven el conjunt de l'Estat espanyol per sobre de les que només tenien el radi d'influència a Catalunya o a qualsevol altra àrea administrativa menor. Així, cal afegir que vam intentar que a la portada aparegués una notícia de cada secció, per tractar que fos variada i arribés a una quantitat més elevada de gent. Una de les coses que vam considerar oportunes va ser col·locar una notícia de la secció de societat, ja que la majoria de notícies que ocupaven la portada eren de política nacional i internacional i vam creure convenient alleugerir-la amb una notícia d'interès més humà, tot pensant a adreçar-nos a un públic més gran.

- Com penseu que són els consells de redacció en els mitjans en la realitat?

Els consells de selecció en la vida real reuneixen les principals autoritats dels mitjans de comunicació. En el cas d'un diari o d'un mitjà imprès, possiblement el director, l'editor general i els editors de cada secció. En el si de la reunió, que suposem que se celebra cada dia de forma més o menys breu prèviament a l'elaboració de la portada, els editors de cada secció del diari fan les seves propostes a l'editor general. Aquest decidirà si les accepta o no en funció de la postura que el mitjà vulgui prendre davant una notícia, tot tenint en compte tanmateix la resposta del públic, és a dir, tractant de preveure el grau d'acollida de la mateixa publicació. El director, finalment, serà el qui tingui l'última paraula, el qual haurà de donar el vistiplau a la portada en potència.

CRÒNICA I REPORTATGE

La crònica és un tipus de relat periodístic interpretatiu que, tal com defensa J. L. Martínez Albertos, es basa en la narració directa i immediata d’uns fets que són notícia amb certs elements valoratius, els quals han de ser secundaris respecte de la narració principal. Intenta reflectir el que s’ha esdevingut entre dues dates, de manera que es tracta d’una narració cronològica, seqüencial, que inclou els detalls i les descripcions corresponents a allò succeït.

El reportatge és un tipus de relat periodístic interpretatiu que, tal com sosté Pilar Diezhandino, s’acosta al lloc dels fets, als seus actors, al seus sentiments, que recull dades i després acosta els resultats al receptor amb els recursos literaris corresponents. A diferència de la crònica, el reportatge no té perquè tractar d’un tema noticiós, sinó que sovint aborda temes relacionats amb la cultura, la ciència, etc., en definitiva, temes d’interès públic però no necessàriament de màxima actualitat. El seu objectiu és l’aprofundiment de l’àmbit tractat, cosa que inclou la seva valoració.

EXEMPLES DE CRÒNIQUES I REPORTATGES

Exemple de crònica a un mitjà escrit
http://www.elmundo.es/cronica/2016/10/23/580c73bbe2704e62178b45c9.html

Per què pensem que aquesta peça és una crònica?

Es tracta d’una crònica perquè al llarg de tot el text, qui tracta els fets els tracta com si fossin una historia, començant per l’inici dels fets i continuant per tot el que va passar. La crònica comença amb la contextualització dels fets, per orientar el lector i que així entengui els fets destacats, que es destaquen posteriorment: l’atac xenòfob i la persecució per part de la protagonista. El redactor ho explica com si fos un conte, ens arriba a explicar què i com crida la dona en cada moment i també el que passa. Per tal de respondre les 6W que s’han de destacar en tota notícia, El Mundo ofereix un esquema, al final de la notícia, detallant les incògnites dels fets que han donat lloc a la crònica a mode de resum.

Quines són les seves característiques més destacades?

Podem destacar la narrativa descriptiva constant, que trobem al llarg de tota la crònica. Una altra característica a tenir en compte es la presència de testimonis directament relacionats amb l’atac xenòfob, com el del pare de la noia, qui explica la seva preocupació envers la parella.

Correspon a algun subtipus en particular?

La peça pertany, sense cap mena de dubte, a la crònica de successos, ja que parla d’un fet delictiu (l’agressió xenòfoba) i de les conseqüències que aquest va tenir per als agredits i l’agressor.

Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?

En quant a recursos, al text només en podem destacar de tipogràfics: s’hi utilitza la negreta per tal de destacar allò vertaderament important del succés, i la cursiva per dir paraules anglosaxones o hashtags. A més, també s’hi arriba a reproduir un diàleg sencer entre els protagonistes de la notícia.

Exemple de crònica radiofònica

http://cadenaser.com/programa/2016/10/28/ser_deportivos/1477669107_790578.html

Per què pensem que aquesta peça és una crònica?

Ens informa d’una notícia en la qual s’exposen de manera cronològica una sèrie fets, concretament, la presumpta extraviació d’una ajuda de 200.000 euros per part de la Federació Espanyola de Futbol que anava destinada per crear escoles de futbol a Haití després del terratrèmol de l’any 2010. A més, en la crònica s’explica que el Consell General d’Esports ha demanat al president de la federació, Ángel María Villar, que torni aquesta quantitat de diners. També podem identificar que es tracta d’una crònica gràcies a que hi intervenen testimonis implicats en la notícia, com és el cas de les declaracions del president del Consell Superior d’Esports (CSD), Miguel Cardenal, que exposa que van reclamar els diners a la Federació però que des d’aquesta s’hi van negar. Aquesta crònica té un caràcter totalment subjectiu, en primer lloc perquè la notícia està basada en una informació que ha publicat el diari El Mundo, i en segon lloc, donat que el testimoniatge que apareix en la crònica és només d’una de les dues parts del conflicte, obviant el que la federació hagi pogut dir sobre aquest afer.

Quines són les seves característiques més destacades?

• Es dóna veu als implicats o a les persones que exerceixen un rol destacat en la notícia, les quals donen la seva opinió sobre els fets que han succeït.
• El locutor de ràdio exposa en primer lloc la informació rellevant que han obtingut sobre aquest assumpte, la qual prové del diari El Mundo,  i en teoria tendeix a ser més objectiva que les declaracions dels implicats.
• Fer una crònica no requereix tant de temps com un reportatge ja que s’informa d’un fet més recent i del qual no se’n disposa molta informació, és a dir, que té una certa continuïtat.

Correspon a algun subtipus en particular?

Es tracta d’una crònica esportiva ja que informa sobre un fet que té relació amb el món de l’esport, concretament  amb el del futbol i amb  una institució que hi té especial incidència, la Federació Espanyola de Futbol.

Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?

Al ser una crònica radiofònica, només s’hi poden utilitzar recursos auditius, com són les declaracions radiofòniques; en aquest cas, el mitjà en qüestió ha aportat les declaracions d’una de les persones que estan implicades en la notícia de la que s’informa.

Exemple de crònica de televisió

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/cronica-del-barca-manchester-city-4-0/video/5626641/#

Per què pensem que aquesta peça és una crònica?

Es tracta d’una crònica perquè explica els fets, en aquest cas el partit entre el Futbol Club Barcelona i el Manchester City, en ordre cronològic, i seguint un esquema narratiu però alhora descriptiu, propis del gènere. Com s’observa en la crònica, d’uns 2 minuts, el relat s’inicia abans del xiulet inicial, s’expliquen els gols i jugades en l’ordre en el qual van passar i s’acaba amb el xiulet final.

Quines són les seves característiques més destacades?

La característica destacada és la cronologia dels fets, ja que és l’element clau i allò que ens permet entendre quan i perquè passen els fets que se’ns mostren.

Correspon a algun subtipus en particular?

La peça pertany al gènere esportiu, ja que la crònica fa menció a un esdeveniment esportiu com és un partit de futbol de la Lliga de Campions.

Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?

Al ser una crònica per televisió, el suport que necessita principalment és la imatge, i la crònica s’acompanya dels fets dels quals parla amb les seves imatges, concordant així la veu parlada amb el que veiem els espectadors. La crònica és bastant bàsica i no aprofundeix en altres recursos més que en el suport visual que requereix donat el seu format televisiu.

Exemple de reportatge a un mitjà escrit

http://elpais.com/elpais/2016/03/15/eps/1458044994_401521.html

Per què pensem que aquesta peça és un reportatge?

Aquesta peça és un reportatge que explica la història d’una banda de rock femenina espanyola anomenada Hinds, la qual ha tingut un destacat èxit internacional en els darrers mesos. Es tracta d’un reportatge perquè és un relat narratiu que s’acosta al lloc dels fets, que recull dades, que pregunta a, en aquest cas, les seves protagonistes, que informa sobres les seves declaracions personals, en definitiva, que duu a terme un treball documental que permet al lector aprofundir sobre el tema tractat, tot contextualitzant-lo amb els antecedents corresponents.

Quines són les seves característiques més destacades?

• En primer lloc, és un relat periodístic que es caracteritza per tractar un tema no necessàriament noticiós, com és el cas, doncs el creixement musical de Hinds no suposa una notícia recent, d’actualitat.
• En segon lloc, cal esmentar que posseeix un estil molt més literari que el de la notícia. N’és un exemple d’això el començament del reportatge, que bé podria ser l’inici d’una novel·la. A més, presenta una major extensió i una estructura lliure, poc definida, que evidentment no segueix l’ordre de la piràmide invertida, doncs el que busca el lector a l’hora de llegir el reportatge no és quedar-se amb els trets més destacats de la peça, sinó conèixer en profunditat el tema.
• Val a dir tanmateix que el discurs és molt més personal, ja que inclou les vivències de les protagonistes en aquest cas, les quals exposen les seves idees, els seus punts de vista, permetent que el lector s’apropi a la seva vida, al seu dia a dia.
• Finalment, cal destacar que l’autor, que signa el seu treball, concretament Guillermo Abril, periodista de El País, fa una valoració sobre allò recollit.

Correspon a algun subtipus en particular?

El reportatge esmentat és un reportatge més aviat descriptiu, doncs descobreix la cara més íntima d’unes cantants d’èxit recent, per tant, possiblement poc conegudes pel públic, tot apropant-lo a les seves personalitats, a les seves rutines.

Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?

Malgrat ser un reportatge escrit, aquest reportatge de El País fa ús de diferents recursos, com els audiovisuals, de manera que el reportatge comença amb un petit vídeo de les cantants espanyoles. També inclou recursos visuals tals com diverses fotografies, explicades amb els seus peus corresponents. Tanmateix, quant als recursos escrits, la peça inclou hipertext, vincles que permeten el lector aprofundir, si ho desitja, en temes que apareixen al reportatge però que no hi són principals, així com molta declaració i fins i tot un petit diàleg, en què les noies expliquen les seves impressions.

Exemple de reportatge radiofònic

http://www.rtve.es/alacarta/audios/reportajes-en-r5/reportaje-r5-aldeas-infantiles-21-10-16/3765679/

Per què pensem que aquesta peça és un reportatge?

Aquesta peça ens parla sobre una ONG que es diu Aldeas Infantiles SOS i que acull nens i nenes que no poden viure amb els seus pares durant un període de temps determinat.  

Creiem que es tracta d’un reportatge ja que és una notícia sobre un tema d’interès general. És un treball documental planificat que busca informar sobre aquest tema. A més a més, inclou diverses entrevistes a diferents persones relacionades d’una manera o una altra amb aquesta entitat per tal d’aconseguir nombroses opinions i interpretacions. D’aquesta manera aconsegueix que el lector pugui formar la seva pròpia opinió sobre aquest article.

Quines són les seves característiques més destacades?

• Nombroses entrevistes, tant a treballadors de l’organització com a infants que hagin estat acollits per aquesta.
• Caràcter totalment objectiu pel que fa a l’explicació del narrador. En canvi, caràcter subjectiu en les entrevistes personals i individuals.
• És un treball que requereix una investigació prèvia profunda i especialitzada. En això es busca facilitar un important recull d’informació per tal que l’oient pugui crear-se la seva pròpia opinió.

Correspon a algun subtipus en particular?

És una peça que correspon al subtipus dels reportatges d’interès humà. Aquest grup de reportatges es centra en una persona, en una col·lectivitat o en una organització, on es dóna importància i rellevància a la seva vida o al seu funcionament.

Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?

Com que es tracta d’un reportatge radiofònic, els recursos usats són de vessant auditiu. El principal recurs utilitzat en aquesta notícia és l’entrevista. A part d’una introducció breu  i una comiat ràpid al final per part del periodista, la resta del reportatge es basa en un seguit d’aportacions emeses per part d’un conjunt d’entrevistats, tots ells vinculats d’alguna manera o altra amb el treball realitzat per Aldeas infantiles SOS, on expliquen diferents aspectes o aconteixements d’aquesta organització.

Un altre recurs utilitzat també és la música, la qual introdueix i acomiada aquest reportatge radiofònic.

Exemple de reportatge de televisió

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/ptl2-alhzeimer8/3746359/

Per què pensem que aquesta peça és un reportatge?

Aquesta peça ens parla sobre la malaltia que és l’alzheimer. Per començar, se’ns fa una petita introducció a aquesta, seguida dels avenços científics i mèdics que s’han aconseguit últimament al respecte.

Creiem que es tracta d’un reportatge ja que tracta un tema d’interès general i que afecta a una important part de la població, i que porta temps requerint avenços en el seu tractament. És un treball documental planificat que busca informar sobre aquest tema. A més a més, inclou diverses entrevistes a persones relacionades amb la malaltia (des de familiars d’un malalt d’alzheimer fins a científics relacionats amb aquesta malaltia). Amb aquestes opinions, es busca que el públic pugui fer-se la seva pròpia opinió sobre el tema que es tracta.

Quines són les seves característiques més destacades?

• Hi ha nombroses entrevistes, tant a familiars de persones que pateixen l’alzheimer com a investigadors que busquen trobar avenços en l’àmbit de la cura d’aquesta enfermetat.
• El narrador intervé diversos cops al llarg del reportatge per afegir algun tipus d’informació objectiva que tingui a veure amb el tema. En canvi, els entrevistats afegeixen la seva opinió subjectiva, excepte el científic que aporta informació que és fruit d’una important investigació per part de la comunitat científica.
• És un treball que requereix una investigació prèvia profunda i especialitzada, sobretot pel fet de tractar-se d’un tema científic/mèdic. D’aquesta manera, el periodista busca recollir informació des de diferents fonts per tal que l’espectador pugui formular-se la seva pròpia opinió.

Correspon a algun subtipus en particular?

És una peça que correspon al subtipus dels reportatges científics. Aquest grup de reportatges destaca els avenços i descobriments científics més importants i recents. A més, interpreta els termes científics per tal de fer-los comprensibles per a qualsevol lector de qualsevol nivell cultural.

Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?

Com que es tracta d’un reportatge televisiu, els recursos usats són de vessant variat (auditiu, escrit i visual). En l’aspecte auditiu, el principal recurs utilitzat és l’entrevista a diferents persones relacionades d’una manera o una altra amb l’alzheimer. També té importància el periodista, que fa de narrador i ofereix informació de forma continuada al llarg de tot el reportatge (primer per introduir l’espectador a la notícia i després per anar introduint els diferents personatges entrevistats). L’àmbit escrit té poca importància ja que només serveix per introduir els diferents personatges que apareixen en pantalla. Finalment, l’aspecte visual té molta importància, ja que ofereix imatges al llarg de tot el reportatge. Aquestes imatges són de les persones que pateixen aquesta malaltia, tan directa com indirectament, i també dels científics i dels seus avenços científics.