La crònica és un tipus de relat periodístic interpretatiu que, tal com defensa J. L. Martínez Albertos, es basa en la narració directa i immediata d’uns fets que són notícia amb certs elements valoratius, els quals han de ser secundaris respecte de la narració principal. Intenta reflectir el que s’ha esdevingut entre dues dates, de manera que es tracta d’una narració cronològica, seqüencial, que inclou els detalls i les descripcions corresponents a allò succeït.
El reportatge és un tipus de relat periodístic interpretatiu que, tal com sosté Pilar Diezhandino, s’acosta al lloc dels fets, als seus actors, al seus sentiments, que recull dades i després acosta els resultats al receptor amb els recursos literaris corresponents. A diferència de la crònica, el reportatge no té perquè tractar d’un tema noticiós, sinó que sovint aborda temes relacionats amb la cultura, la ciència, etc., en definitiva, temes d’interès públic però no necessàriament de màxima actualitat. El seu objectiu és l’aprofundiment de l’àmbit tractat, cosa que inclou la seva valoració.
EXEMPLES DE CRÒNIQUES I REPORTATGES
Exemple de crònica a un mitjà escrit
http://www.elmundo.es/cronica/2016/10/23/580c73bbe2704e62178b45c9.html
http://www.elmundo.es/cronica/2016/10/23/580c73bbe2704e62178b45c9.html
Per què pensem que aquesta peça és una crònica?
Es tracta d’una crònica perquè al llarg de tot el text, qui tracta els fets els tracta com si fossin una historia, començant per l’inici dels fets i continuant per tot el que va passar. La crònica comença amb la contextualització dels fets, per orientar el lector i que així entengui els fets destacats, que es destaquen posteriorment: l’atac xenòfob i la persecució per part de la protagonista. El redactor ho explica com si fos un conte, ens arriba a explicar què i com crida la dona en cada moment i també el que passa. Per tal de respondre les 6W que s’han de destacar en tota notícia, El Mundo ofereix un esquema, al final de la notícia, detallant les incògnites dels fets que han donat lloc a la crònica a mode de resum.
Quines són les seves característiques més destacades?
Podem destacar la narrativa descriptiva constant, que trobem al llarg de tota la crònica. Una altra característica a tenir en compte es la presència de testimonis directament relacionats amb l’atac xenòfob, com el del pare de la noia, qui explica la seva preocupació envers la parella.
Correspon a algun subtipus en particular?
La peça pertany, sense cap mena de dubte, a la crònica de successos, ja que parla d’un fet delictiu (l’agressió xenòfoba) i de les conseqüències que aquest va tenir per als agredits i l’agressor.
Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?
En quant a recursos, al text només en podem destacar de tipogràfics: s’hi utilitza la negreta per tal de destacar allò vertaderament important del succés, i la cursiva per dir paraules anglosaxones o hashtags. A més, també s’hi arriba a reproduir un diàleg sencer entre els protagonistes de la notícia.
Exemple de crònica radiofònica
Per què pensem que aquesta peça és una crònica?
Ens informa d’una notícia en la qual s’exposen de manera cronològica una sèrie fets, concretament, la presumpta extraviació d’una ajuda de 200.000 euros per part de la Federació Espanyola de Futbol que anava destinada per crear escoles de futbol a Haití després del terratrèmol de l’any 2010. A més, en la crònica s’explica que el Consell General d’Esports ha demanat al president de la federació, Ángel María Villar, que torni aquesta quantitat de diners. També podem identificar que es tracta d’una crònica gràcies a que hi intervenen testimonis implicats en la notícia, com és el cas de les declaracions del president del Consell Superior d’Esports (CSD), Miguel Cardenal, que exposa que van reclamar els diners a la Federació però que des d’aquesta s’hi van negar. Aquesta crònica té un caràcter totalment subjectiu, en primer lloc perquè la notícia està basada en una informació que ha publicat el diari El Mundo, i en segon lloc, donat que el testimoniatge que apareix en la crònica és només d’una de les dues parts del conflicte, obviant el que la federació hagi pogut dir sobre aquest afer.
Quines són les seves característiques més destacades?
- Es dóna veu als implicats o a les persones que exerceixen un rol destacat en la notícia, les quals donen la seva opinió sobre els fets que han succeït.
- El locutor de ràdio exposa en primer lloc la informació rellevant que han obtingut sobre aquest assumpte, la qual prové del diari El Mundo, i en teoria tendeix a ser més objectiva que les declaracions dels implicats.
- Fer una crònica no requereix tant de temps com un reportatge ja que s’informa d’un fet més recent i del qual no se’n disposa molta informació, és a dir, que té una certa continuïtat.
Correspon a algun subtipus en particular?
Es tracta d’una crònica esportiva ja que informa sobre un fet que té relació amb el món de l’esport, concretament amb el del futbol i amb una institució que hi té especial incidència, la Federació Espanyola de Futbol.
Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?
Al ser una crònica radiofònica, només s’hi poden utilitzar recursos auditius, com són les declaracions radiofòniques; en aquest cas, el mitjà en qüestió ha aportat les declaracions d’una de les persones que estan implicades en la notícia de la que s’informa.
Exemple de crònica de televisió
Per què pensem que aquesta peça és una crònica?
Es tracta d’una crònica perquè explica els fets, en aquest cas el partit entre el Futbol Club Barcelona i el Manchester City, en ordre cronològic, i seguint un esquema narratiu però alhora descriptiu, propis del gènere. Com s’observa en la crònica, d’uns 2 minuts, el relat s’inicia abans del xiulet inicial, s’expliquen els gols i jugades en l’ordre en el qual van passar i s’acaba amb el xiulet final.
Quines són les seves característiques més destacades?
La característica destacada és la cronologia dels fets, ja que és l’element clau i allò que ens permet entendre quan i perquè passen els fets que se’ns mostren.
Correspon a algun subtipus en particular?
La peça pertany al gènere esportiu, ja que la crònica fa menció a un esdeveniment esportiu com és un partit de futbol de la Lliga de Campions.
Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?
Al ser una crònica per televisió, el suport que necessita principalment és la imatge, i la crònica s’acompanya dels fets dels quals parla amb les seves imatges, concordant així la veu parlada amb el que veiem els espectadors. La crònica és bastant bàsica i no aprofundeix en altres recursos més que en el suport visual que requereix donat el seu format televisiu.
Exemple de reportatge a un mitjà escrit
Per què pensem que aquesta peça és un reportatge?
Aquesta peça és un reportatge que explica la història d’una banda de rock femenina espanyola anomenada Hinds, la qual ha tingut un destacat èxit internacional en els darrers mesos. Es tracta d’un reportatge perquè és un relat narratiu que s’acosta al lloc dels fets, que recull dades, que pregunta a, en aquest cas, les seves protagonistes, que informa sobres les seves declaracions personals, en definitiva, que duu a terme un treball documental que permet al lector aprofundir sobre el tema tractat, tot contextualitzant-lo amb els antecedents corresponents.
Quines són les seves característiques més destacades?
- En primer lloc, és un relat periodístic que es caracteritza per tractar un tema no necessàriament noticiós, com és el cas, doncs el creixement musical de Hinds no suposa una notícia recent, d’actualitat.
- En segon lloc, cal esmentar que posseeix un estil molt més literari que el de la notícia. N’és un exemple d’això el començament del reportatge, que bé podria ser l’inici d’una novel·la. A més, presenta una major extensió i una estructura lliure, poc definida, que evidentment no segueix l’ordre de la piràmide invertida, doncs el que busca el lector a l’hora de llegir el reportatge no és quedar-se amb els trets més destacats de la peça, sinó conèixer en profunditat el tema.
- Val a dir tanmateix que el discurs és molt més personal, ja que inclou les vivències de les protagonistes en aquest cas, les quals exposen les seves idees, els seus punts de vista, permetent que el lector s’apropi a la seva vida, al seu dia a dia.
- Finalment, cal destacar que l’autor, que signa el seu treball, concretament Guillermo Abril, periodista de El País, fa una valoració sobre allò recollit.
Correspon a algun subtipus en particular?
El reportatge esmentat és un reportatge més aviat descriptiu, doncs descobreix la cara més íntima d’unes cantants d’èxit recent, per tant, possiblement poc conegudes pel públic, tot apropant-lo a les seves personalitats, a les seves rutines.
Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?
Malgrat ser un reportatge escrit, aquest reportatge de El País fa ús de diferents recursos, com els audiovisuals, de manera que el reportatge comença amb un petit vídeo de les cantants espanyoles. També inclou recursos visuals tals com diverses fotografies, explicades amb els seus peus corresponents. Tanmateix, quant als recursos escrits, la peça inclou hipertext, vincles que permeten el lector aprofundir, si ho desitja, en temes que apareixen al reportatge però que no hi són principals, així com molta declaració i fins i tot un petit diàleg, en què les noies expliquen les seves impressions.
Exemple de reportatge radiofònic
http://www.rtve.es/alacarta/audios/reportajes-en-r5/reportaje-r5-aldeas-infantiles-21-10-16/3765679/
Per què pensem que aquesta peça és un reportatge?
Aquesta peça ens parla sobre una ONG que es diu Aldeas Infantiles SOS i que acull nens i nenes que no poden viure amb els seus pares durant un període de temps determinat.
Creiem que es tracta d’un reportatge ja que és una notícia sobre un tema d’interès general. És un treball documental planificat que busca informar sobre aquest tema. A més a més, inclou diverses entrevistes a diferents persones relacionades d’una manera o una altra amb aquesta entitat per tal d’aconseguir nombroses opinions i interpretacions. D’aquesta manera aconsegueix que el lector pugui formar la seva pròpia opinió sobre aquest article.
Quines són les seves característiques més destacades?
- Nombroses entrevistes, tant a treballadors de l’organització com a infants que hagin estat acollits per aquesta.
- Caràcter totalment objectiu pel que fa a l’explicació del narrador. En canvi, caràcter subjectiu en les entrevistes personals i individuals.
- És un treball que requereix una investigació prèvia profunda i especialitzada. En això es busca facilitar un important recull d’informació per tal que l’oient pugui crear-se la seva pròpia opinió.
Correspon a algun subtipus en particular?
És una peça que correspon al subtipus dels reportatges d’interès humà. Aquest grup de reportatges es centra en una persona, en una col·lectivitat o en una organització, on es dóna importància i rellevància a la seva vida o al seu funcionament.
Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?
Com que es tracta d’un reportatge radiofònic, els recursos usats són de vessant auditiu. El principal recurs utilitzat en aquesta notícia és l’entrevista. A part d’una introducció breu i una comiat ràpid al final per part del periodista, la resta del reportatge es basa en un seguit d’aportacions emeses per part d’un conjunt d’entrevistats, tots ells vinculats d’alguna manera o altra amb el treball realitzat per Aldeas infantiles SOS, on expliquen diferents aspectes o aconteixements d’aquesta organització.
Un altre recurs utilitzat també és la música, la qual introdueix i acomiada aquest reportatge radiofònic.
Exemple de reportatge de televisió
Per què pensem que aquesta peça és un reportatge?
Aquesta peça ens parla sobre la malaltia que és l’alzheimer. Per començar, se’ns fa una petita introducció a aquesta, seguida dels avenços científics i mèdics que s’han aconseguit últimament al respecte.
Creiem que es tracta d’un reportatge ja que tracta un tema d’interès general i que afecta a una important part de la població, i que porta temps requerint avenços en el seu tractament. És un treball documental planificat que busca informar sobre aquest tema. A més a més, inclou diverses entrevistes a persones relacionades amb la malaltia (des de familiars d’un malalt d’alzheimer fins a científics relacionats amb aquesta malaltia). Amb aquestes opinions, es busca que el públic pugui fer-se la seva pròpia opinió sobre el tema que es tracta.
Quines són les seves característiques més destacades?
- Hi ha nombroses entrevistes, tant a familiars de persones que pateixen l’alzheimer com a investigadors que busquen trobar avenços en l’àmbit de la cura d’aquesta enfermetat.
- El narrador intervé diversos cops al llarg del reportatge per afegir algun tipus d’informació objectiva que tingui a veure amb el tema. En canvi, els entrevistats afegeixen la seva opinió subjectiva, excepte el científic que aporta informació que és fruit d’una important investigació per part de la comunitat científica.
- És un treball que requereix una investigació prèvia profunda i especialitzada, sobretot pel fet de tractar-se d’un tema científic/mèdic. D’aquesta manera, el periodista busca recollir informació des de diferents fonts per tal que l’espectador pugui formular-se la seva pròpia opinió.
Correspon a algun subtipus en particular?
És una peça que correspon al subtipus dels reportatges científics. Aquest grup de reportatges destaca els avenços i descobriments científics més importants i recents. A més, interpreta els termes científics per tal de fer-los comprensibles per a qualsevol lector de qualsevol nivell cultural.
Recursos literaris, cinematogràfics o altres que s’hi utilitzen?
Com que es tracta d’un reportatge televisiu, els recursos usats són de vessant variat (auditiu, escrit i visual). En l’aspecte auditiu, el principal recurs utilitzat és l’entrevista a diferents persones relacionades d’una manera o una altra amb l’alzheimer. També té importància el periodista, que fa de narrador i ofereix informació de forma continuada al llarg de tot el reportatge (primer per introduir l’espectador a la notícia i després per anar introduint els diferents personatges entrevistats). L’àmbit escrit té poca importància ja que només serveix per introduir els diferents personatges que apareixen en pantalla. Finalment, l’aspecte visual té molta importància, ja que ofereix imatges al llarg de tot el reportatge. Aquestes imatges són de les persones que pateixen aquesta malaltia, tan directa com indirectament, i també dels científics i dels seus avenços científics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario