Com ens agradaria que fos la nostra situació professional d’aquí deu anys?
Com creiem que serà realment, el nostre futur?
Tomàs Garcia
Personalment, m’agradaria treballar com a periodista en un mitjà radiofònic, ja que, actualment, treballar en una ràdio és el que m’atrau més i és una de les raons que em van guiar a triar la carrera de periodisme. Voldria treballar com a corresponsal a l’estranger, cobrint un conflicte armat. Si bé és cert que l’ofici de corresponsal de guerra ha estat molt idealitzat per la seva “heroïcitat” més que pel seu principal objectiu en si, que és informar sobre el dia a dia d’una guerra, crec que estaria capacitat per dur-lo a terme col·laborant així en una labor de conscienciació.
Personalment, m’agradaria treballar com a periodista en un mitjà radiofònic, ja que, actualment, treballar en una ràdio és el que m’atrau més i és una de les raons que em van guiar a triar la carrera de periodisme. Voldria treballar com a corresponsal a l’estranger, cobrint un conflicte armat. Si bé és cert que l’ofici de corresponsal de guerra ha estat molt idealitzat per la seva “heroïcitat” més que pel seu principal objectiu en si, que és informar sobre el dia a dia d’una guerra, crec que estaria capacitat per dur-lo a terme col·laborant així en una labor de conscienciació.
Evidentment, si la situació laboral actual segueix imperant d’aquí a deu anys, crec que no disposaré de recursos suficients per a exercir de periodista de guerra. Des del meu punt de vista, hi ha dues opcions per al meu futur: en primer lloc, potser estaré treballant en un mitjà, duent a terme una feina poc remunerada i que requereixi poca responsabilitat. En segon lloc, l’escenari més probable, serà que jo treballi en un mitjà a l’estranger a causa de la poca oferta laboral.
Ainhoa Leyton
D’aquí a deu anys m’agradaria estar treballant a un mitjà de comunicació, possiblement a les seccions de cultura o societat. Sempre m’han interessat els aspectes de caràcter més antropològic, més “humà”, tot i que en sóc conscient que la branca de política és gairebé indissociable de la professió periodística d’avui dia. M’imagino a mi mateixa fent reportatges sobre cultures llunyanes o treballant en un equip d’investigació denunciant les injustícies socials.
D’aquí a deu anys m’agradaria estar treballant a un mitjà de comunicació, possiblement a les seccions de cultura o societat. Sempre m’han interessat els aspectes de caràcter més antropològic, més “humà”, tot i que en sóc conscient que la branca de política és gairebé indissociable de la professió periodística d’avui dia. M’imagino a mi mateixa fent reportatges sobre cultures llunyanes o treballant en un equip d’investigació denunciant les injustícies socials.
És més que probable que els meus desitjos utòpics no es compleixin, ja que és un fet que el món del periodisme fa anys que es troba en constant decadència com per ser tan il·lús de pensar que aconseguiré el treball que vull. Així doncs, segurament d’aquí a deu anys estigui treballant a l’estranger, potser a un diari digital. Qui sap a quina secció. Potser hagi canviat d’idea. El que és segur és que no serà a la d’esports.
John McAulay
La raó per la qual estic cursant periodisme a la UPF és per acabar fent un postgrau de fotoperiodisme. Per tant, dintre de 10 anys espero trobar-me viatjant per l’Àfrica Subsahariana, o per les muntanyes de Mongòlia, o per les selves de l’Amèrica Central, sigui treballant per alguna revista o diari, o alguna companyia fotogràfica, o bé com a freelance.
Tot i que sembla complicat que aconsegueixi un lloc professional al món del fotoperiodisme per l’alt nivell que es requereix i la gran competitivitat, confio poder fer-me un lloc en aquest espai laboral. Així doncs, dintre de 10 anys crec que estaré exercint aquest ofici que tant m’agrada en un remot país del món, tot i que segurament serà com a freelance.
Carlos Vázquez
Tot i creure que m’encantaria ser a un mitjà de comunicació no escrit en uns anys, potser a mesura que passi el temps, canvio d’opinió. És per això que l’únic que m’agradaria tenir d’aquí a deu anys és una feina de cara al públic que faci feliç als qui m’envolten i a mi i que m’ajudi a aconseguir les fites i somnis que em proposi. Òbviament, si fos possible, seria encara millor que fos a l’àmbit periodístic, sigui on sigui, i sent d’utilitat al públic.
Tot i creure que m’encantaria ser a un mitjà de comunicació no escrit en uns anys, potser a mesura que passi el temps, canvio d’opinió. És per això que l’únic que m’agradaria tenir d’aquí a deu anys és una feina de cara al públic que faci feliç als qui m’envolten i a mi i que m’ajudi a aconseguir les fites i somnis que em proposi. Òbviament, si fos possible, seria encara millor que fos a l’àmbit periodístic, sigui on sigui, i sent d’utilitat al públic.
Tot i les dificultats que ens puguem trobar els periodistes, crec (i desitjo) que acabaré treballant en el sector, fent el que m’agrada. Si bé és cert que el panorama social d’avui en dia no ajuda, sempre he cregut que el futur el fem cadascú de nosaltres quan treballem per allò que volem i que, per molt que la situació convidi al pessimisme, si m’esforço, podré exercir el periodisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario