SIMULACRE DE RODA DE PREMSA

Quina impressió ha deixat l’experiència de la roda de premsa simulada?

Per començar, volem agrair a en Pablo, l’estudiant que va realitzar el paper del ministre José Manuel Soria, ja que el va imitar molt bé i va fer l’experiència encara més realista, passant per l’accent que posava i el coneixement en la matèria que va demostrar. A més, també va ajudar a fer la situació més realista la gran varietat de respostes que tenia per a totes les preguntes que se li formulaven, el que va permetre que la roda de premsa simulada semblés que es realitzés veritablement amb el ministre Soria i tinguéssim la sensació de ser ja periodistes.

Pel que fa als periodistes, valorem que se’ns va permetre fer preguntes molt variades, que abastaven molts àmbits, i que tant les respostes com els mateixos dubtes formulats que vam rebre bé podrien haver estat formulats en una roda de premsa real. La situació en general, amb el personatge entrevistat a una taula i tot el grup de periodistes davant seu en diferents grups, va ajudar a potenciar la veracitat de l’entrevista. També ens va semblar enriquidor el fet d’haver d’anar recollint els comentaris del “ministre” a temps real, per tal de poder tenir un recull posterior de tot allò que ens ha dit i poder elaborar qualsevol material que se’ns demanés, com podria passar en la vida real, i en aquest cas va ser un titular i un lid. En conclusió, considerem l’activitat realitzada com una molt bona mostra d’una situació de periodisme amb la qual ens podríem trobar en un futur.

Quins són els trets més útils que ha de tenir una persona per dedicar-se al periodisme?

Creiem que de totes les característiques que hem vist i tractat a classe, cap és prescindible per a un bon periodista, però si enfoquem més la pregunta en direcció a la roda de premsa, concordem en que destaquen l’exactitud i la precisió, la curiositat, la persistència, el coneixement i la iniciativa. En primer lloc, l’exactitud i la precisió, trets claus per tal de formular preguntes el millor possible i sense donar lloc a l’error o al dubte, alhora que demanant exactament el que es vol saber. També destaquem la curiositat, element important a l’hora de voler saber allò que potser ningú s’ha plantejat, la persistència en voler saber el que es pregunta i no donar lloc a que l’entrevistat o preguntat defugi de la pregunta i esbrinar el que es vol conèixer. Últim però no menys important hi trobem el coneixement i la iniciativa: el primer és un tret clau en qualsevol periodista tant a l’hora de formular preguntes com saber què o com preguntar, i la segona també marca una diferència respecte als altres, ja que gràcies a ser els primers en un determinat moment, podem aconseguir informació abans. Pel que fa a l’actitud, creiem digne de menció, i més en el context d’una roda de premsa, que un periodista ha de deixar els prejudicis a casa i, fins i tot, tenir una mica de barra i fer preguntes que incomodin el subjecte de la pregunta per tal d’aconseguir una resposta menys genèrica i que ofereixi una informació més profunda.

Quines tècniques convé desenvolupar més als membres de l’equip?

Pel que fa a tècniques, considerem l’observació com l’element més important, sobretot si està dirigit a buscar la diferència en allò dramàtic o únic, però també cal desenvolupar tècniques com adaptar-se a tota varietat de contextos i situacions, situar-se adequadament, saber documentar-se i, en la mesura que sigui possible, veure i viure els fets personalment.